|
Collectanea Botanica 2009
Two additions to the Jacea-Lepteranthus complex: parallel adaptation in the enigmatic species Centaurea subtilis and C. exarataKeywords: Acrolophus , Compositae , ITS , Jacea-Lepteranthus , karyology , Maculosae , morphology , showy flowers , Acrolophus , cariología , Compositae , flores estériles , ITS , Jacea-Lepteranthus , Maculosae , morfología Abstract: Centaurea subtilis from south east Italy and C. exarata from south west Iberia were classified in the Acrolophus- Phalolepis group and therein in section Maculosae. A molecular survey based on ITS sequence data indicates that both species should rather be placed in the Jacea-Lepteranthus group instead. This placement is consistent with the chromosome number of the two species, which is x = 11 like the rest of species of the Jacea-Lepteranthus group, and differs from the x = 9 of the other taxa included in sect. Maculosae. These results confi rm previous suggestions on the unnaturality of sect. Maculosae. Centaurea exarata and C. subtilis are quite different from the other species of Jacea-Lepteranthus in some striking morphological characters, which we hypothesize to be the result of parallel adaptation to dryer climates. The lack of competitors for pollination might be a good explanation for the partial or even total loss of showy flowers in these two species. [es] Centaurea subtilis del sureste de Italia y C. exarata del suroeste de la Península Ibérica fueron clasificadas anteriormente en el grupo Acrolophus-Phalolepis y dentro de él en la sect. Maculosae. Una revisión molecular basada en secuencias de la región ITS indica que ambas deberían clasificarse en el grupo Jacea-Lepteranthus. Este cambio es coherente con el número cromosómico de las dos especies, que tienen x = 11 como el resto de las especies del grupo Jacea-Lepteranthus y no x = 9 como las especies del grupo Acrolophus-Phalolepis. Estos resultados confirman advertencias anteriores sobre el carácter artificial de la sect. Maculosae. Centaurea exarata y C. subtilis son bastante diferentes de las otras especies de Jacea-Lepteranthus en algunos caracteres morfológicos importantes, resultado, según nuestra hipótesis, de adaptaciones a un clima más árido. La reducción o total pérdida de las flores estériles radiantes podría ser una adaptación a la falta de especies competidoras en la polinización. [ct] Centaurea subtilis del sud-est d’Itàlia i C. exarata del sud-oest de la Península Ibèrica han estat classificades en el grup Acrolophus-Phalolepis i, dins d’aquest grup, a la secció Maculosae. Una revisió molecular basada en seqüències de la regió ITS indica que ambdues espècies haurien de classificar-se en el grup Jacea-Lepteranthus. Aquest canvi és coherent amb el nombre cromosòmic de les dues espècies, que tenen x = 11 com la resta de les espècies del grup Jacea-Lepteranthus i no x = 9 com les espècies del grup Acrolophus-Phalolepis. Aquests resultats confi rmen advertències anteriors sobre el
|